L'amor havia esclatat entre tots dos i
des de llavors no podien viure l'un sense l'altre.
S'havien conegut en una festa del
barri. Ella sortia ben poc i gairebé sempre la vigilaven, però en
aquella ocasió li donaren una mica més de marge. Allí, un amic
comú els presentà i l'atracció fou immediata.
Des d'aquell dia que s'enviaven cartes
secretes, plenes de foc, i cada nit ell escalava un alt mur,
travessava un frondós jardí i amb un murmuri la cridava. Llavors
ella sortia al balcó i s'intercanviaven paraules d'amor fins a la
matinada.
Podrien haver fet públics els seus
sentiments però tenien por. Pensaven que, a aquelles alçades, els
seus familiars no acceptarien una passió tan desfermada.
Un dia, mentre ell escalava el mur, li
fallà el marcapassos i caigué estès al jardí de la residència
d'avis.
Ella, desesperada, el seguí en el seu viatge.
L'endemà, una de les infermeres trobà
els cossos entrellaçats. Ell encara sostenia una carta que començava
dient: 'Estimada Julieta...'.
Ariadna Herrero i Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada