Jaume Cabré

Al mestre. Des de l'admiració sana.

 

S'havia llegit tots els seus llibres i, a poc a poc, s'hi va anar obsessionant.

Si hagués sigut una pertorbada qualsevol, l'hauria assetjat a casa seva fins que ell hagués aconseguit una ordre d'allunyament. Però no era d'aquestes.

Va deixar la feina que tenia en un laboratori i, igual que ell, durant uns anys va exercir la docència. A més a més, va començar a practicar l'art de l'escriptura.

Hauria volgut fer escaletes i una exhaustiva planificació, però si ell treballava sense full de ruta, ella també.

Va escriure novel·les, reculls de contes, llibres de text, guions, manuals d'escriptura... I es va obligar a dominar la tècnica de l'estil indirecte lliure.

Amb el temps va esdevenir una escriptora respectada. Si més no, vivia en una perpètua insatisfacció.

Un matí, davant del mirall, per fi va poder somriure alleugerida. Durant la nit li havia crescut el bigoti d'en Jaume Cabré.

Ariadna Herrero i Molina