Es marejà a la feina i el seu cap
l'envià a casa.
Pensà que quan arribaria es trobaria
amb la dona i la filla i això el reconfortà, però després de
rodar la clau al pany i empènyer la porta, li féu mal la blancor de
les parets despullades.
Sentí com li pujava la febre mentre
recorria les habitacions buscant una família que ja no hi era.
Tremolant, sortí de casa i descobrí
que els carrers estaven deserts. No hi havia cotxes ni cap senyal de
vida humana.
Amb el cor desbocat, se'n tornà a
l'oficina i trobà silenci on estona abans hi havien hagut
les taules, les cadires. Els companys.
Desesperat, obrí el maletí de la
feina que encara l'acompanyava, en tragué un ganivet de pelar la
fruita i el féu servir per obrir-se en canal. Però on haurien hagut
d'haver-hi les entranyes, només hi trobà un profund
no-res.
Ariadna Herrero i Molina
1 comentari:
Inquietant, m'ha fet pensar
Publica un comentari a l'entrada