Aquella
boira era un infern de vapor blanc. Per sort, a l'aparcament vaig
trobar el meu cotxe. Nou. Brillant. Un Audi color bordeus. Massa car
per a mi però irrenunciable.
Ni
m'havia canviat. Seguia amb la camisa groga, els pantalons negres i
les bótes amb puntera de metall de la fàbrica.
Va
arribar-me un missatge de la meva parella: 'Prto
l conjunt d llnceria q m vas rgalar. Tstic sperant'.
A
la primera rotonda me'l vaig trobar. Era nou. Brillant. Un Audi color
bordeus. I des de llavors vaig ser-ne l'ombra.
A
l'entrada del meu carrer hi havia un aparcament lliure. Però, davant
meu, l'altre cotxe. Nou. Brillant. L'Audi color bordeus va
col·locar-s'hi.
Una
volta a l'illa de cases i vaig poder estacionar el meu cotxe. Nou.
Brillant. Un Audi color bordeus. Massa car per a mi però
irrenunciable.
Un
cop dins de casa m'ho vaig anar trobant. Una camisa groga llençada
al moble nou de l'entrada. Uns pantalons negres damunt les rajoles
brillants de la sala. Unes bótes amb puntera de metall a la part
alta de les escales. Un conjunt de llenceria color bordeus negligit
al final del passadís.
I
la porta del dormitori entreoberta. I l'irrenunciable gemec de plaer
final de la meva parella.
Ariadna Herrero i Molina
També podeu llegir aquest microrelat a la pàgina de la microbiblioteca.

3 comentaris:
Aquest és el que publicaran en paper oi? M'ha encantat. Una historia sorprenent com sempre. Enhorabona!
Sí, és aquest. Gràcies. M'agrada que t'agradi.
Mmmmm...
El primer cop que el vaig llegir era primera hora del matí...
Ara que és més tard no ha perdut metxa. Pertorbador.
Gràcies! (I felicitats, pel que llegeixo...) ;-)
Hermes.
Publica un comentari a l'entrada