La meva no ha sigut una decisió
precipitada, fruit d'una desesperació esperonadora. No. He decidit
suïcidar-me després de molts mesos de reflexió seriosa.
I ho faré avui, que és diumenge.
Així m'estalviaré haver de tornar demà a l'oficina per fer una feina que em
desagrada i que, a més a més, no em deixa prou temps per escriure.
El moment escollit: les 22:22. Una
hora esotèrica que si es suma de la manera adequada dóna 44: la
meva edat actual.
M'he passat el meu últim dia seguint
un acurat programa d'activitats. El problema és que, malgrat la
planificació, no he calculat bé el temps i ara em sobren cinc
minuts abans no arribi la meva hora.
Observo durant una estona l'escopeta
amb la qual em dispararé el cap. Un mètode força brut però que
causarà impacte. Què voleu que hi faci! La meva exdona
ja m'ho deia, ja, que com a bon escriptor tinc un punt melodramàtic!
Ara sí. El rellotge digital marca les
22:22.
Agafo l'arma, decidit a incrustar-me
un tret dins de la boca, però recordo que encara no hi he col·locat
els cartutxos.
Els intento posar però no me'n surto.
El temps se m'escapa. 22:23. Ja faig
salat.
Ara ho veig clar: en comptes d'haver
perdut els meus últims cinc minuts de vida escrivint aquestes línies
estúpides, els hauria d'haver invertit en un tutorial del Youtube on
s'expliqués com volar-se el cervell amb una escopeta de caça.
Ariadna Herrero i Molina
1 comentari:
Felicitats pel bloc.
Ànims i endavant amb el projecte; el seguirem amatents! ;-)
H.
Publica un comentari a l'entrada