Tenia un estrany do: quan cantava una
cançó, aquesta desapareixia del mapa.
Una de les seves víctimes habituals
era la cançó de l'estiu. No podia evitar-ho. Arribava el bon temps
i, encara que l'odiés a mort, sempre acabava per taral·lejar-la.
Amb els anys la situació es va tornar
dramàtica. Els Djs, faltats de material, a les discoteques van anar
substituint les cançons desaparegudes pels grans èxits de
Beethoven, Mozart, Txaikovski, Bach, Xostakóvitx...
Però quan arribava el bon temps no
podia evitar taral·lejar la cançó de l'estiu.
Va ser el final de la música
clàssica.
Ariadna Herrero i Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada