No
sóc un heroi, com algú podria arribar a pensar, només un
ciutadà normal i corrent que s'ha limitat a complir amb el seu
deure.
Què
haurien fet vostès en el meu lloc? Si tenen consciència, estic
convençut que el mateix! Perquè és inhumà el que he vist.
L'havien deixada sola, en aquell racó, mal alimentada i a la
intempèrie. Amb el fred que feia!
Oi
que hem de passar un examen per poder conduir? Doncs amb un tema tan
important també se n'hauria de passar un! Mai he entès com és que
la gent en té tan alegrament, sense pensar en la gran
responsabilitat que això comporta.
El
cas és que no m'ho he pensat dues vegades. Me n'he anat corrents a
casa meva (visc al costat), he agafat una escala de mà i l'he feta
servir per pujar al balcó del primer pis on la tenien. Llavors li he
donat aigua i l'he agafada en braços amb la intenció d'endur-me-la.
Estava molt dèbil i si no feia res es moriria.
Ha
sigut llavors quan un home, ample com un armari, ha aparegut a
l'altra banda de la finestra. Quan m'ha vist al seu balcó, ha sortit dient-me el nom del porc i m'ha fet un placatge.
Sincerament,
agents, no entenc per què haig de passar la nit a comissaria. El
criminal és ell i no jo! Una calathea és una planta d'interior!
Deixar-la al balcó, sense regar, és un delicte!
Almenys
em deixaran anar demà a treballar, no? Perquè estic convençut que no
es parlarà d'altra cosa, al Garden.
Ariadna Herrero i Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada