Ja solen dir-m'ho, ja, que si tinc un
defecte gros és que peco d'impulsiva... Però, admetem-ho: és lleig
que m'hagi dit que m'havien quedat grumolls a la salsa beixamel, i
més tenint en compte que només era la nostra segona cita i que no
acostumo a convidar tan aviat un home a casa.
Bé, d'acord, potser no calia que
hagués agafat el ganivet de cuina i li hagués clavat al mig del
cor. No ho sé: potser sí que m'he passat una mica.
En fi. Hauria de fer desaparèixer el
cadàver però és tard i, entre nosaltres, em fa una mandra! És per
això que segueixo aquí, asseguda en un racó, amb el ganivet a la
mà i sense posar-m'hi.
Sóc impulsiva, sí. I penso en totes
les maneres com hauria pogut utilitzar el ganivet abans d'haver-me
decantat per enfonsar-lo en el cor del meu nou amant.
L'hauria pogut fer servir d'una manera
clàssica: per tallar el fuet. O d'una manera més creativa:
utilitzant-lo, per exemple, per fer una escultura de fusta. També
hauria pogut valer-me'n per rascar les taques de pintura que el
pocatraça del pintor va deixar caure al terra durant la reforma del
pis. O, qui ho sap, fins i tot podria omplir aquest temps mort
netejant-me a fons les ungles amb la seva punta afilada.
A poc a poc em van venint més i més
idees al cap i les vaig sumant. Així va passant-me l'estona.
La gent sol dir que la manera de
vèncer la impulsivitat és comptant fins a cent abans de ficar la
pota. En el meu cas, potser hauria d'haver-me parat a sumar els cent
usos diferents que li he sabut trobar a un ganivet en comptes
d'haver-lo fet servir per... Bé, ja m'enteneu.
Ariadna Herrero i Molina

6 comentaris:
M'he enganxat al teu bloc. Felicitats.
Boníssim!!!
Felicitats.
Vanessa
Boníssim!!!
Felicitats.
Vanessa
Moltes gràcies!
Ara, mhas fet por i tot!!!!
Molt bó! Q xulo! Enhorabona! :)
Publica un comentari a l'entrada