És Sant Jordi. Un famós torero, ara reconvertit en tertulià del cor, està signant el seu últim llibre. Una admiradora se li acosta amb un exemplar ben abraçat, i mentre ell li escriu una dedicatòria, ella se li insinua:
—M'ha encantat el llibre. Seria possible que l'autor em fes un petó?
Ell ja s'està alçant amb suficiència quan, d'entre les ombres, apareix el negre cridant: 'Ara és la meva!'. D'una empenta, tira el famós al terra i estampa un petó ben sonor en els llavis d'ella.
Ariadna Herrero i Molina
3 comentaris:
Mordaç i incissiu. Un bon microrelat.
Felcitats!!
Molt bo!!!! (Cal dir que l'he hagut de llegir dos cops!)
Publica un comentari a l'entrada