Quin pal, la visita al museu arqueològic! I a sobre haig d'aguantar el profe, que per fer-se el graciós no para de repetir-me que amb el meu nom m'hi hauria de sentir com a casa.
Em separo del grup. Fujo d'un company que fa dies que se m'enganxa com una paparra.
M'amago en una sala plena d'urnes gregues. Me les miro per sobre fins que el dibuix d'una d'elles em resulta familiar. Hi surt un bosc, un déu, una nimfa... Hipnotitzada, l'agafo.
Salta l'alarma. El meu perseguidor arriba a la sala. No puc fugir més.
L'urna em rellisca i s'esmicola al terra mentre els meus dits es van convertint en branques.
Ariadna Herrero i Molina
2 comentaris:
Sempre espero amb interes el nou relat.
I ja van tenir llorer per l'olla! ;-)
Aquest m'ha agradat especialment, felicitats.
Hermes.
Publica un comentari a l'entrada