—Ai,
nena, perdona que et truqui tant d'hora però no me n'he pogut estar.
Buf!, encara em tremolen les cames. Ha sigut el millor polvo
de la meva vida! Sí, sí, ara surto de casa seva. Es diu Marc. I és
metge. T'ho pots creure? Un metge! Treballa a l'Hospital General. I
quin apartament! 300 m²
pel cap baix. Saps? Em penso que aquesta vegada sí. L'instint m'ho
diu! Bonica, t'haig de deixar que arriba el metro. Després parlem!
****
Es desperta, es recol·loca els
testicles amb un moviment desmenjat i mira l'hora. Els ulls se li
esbatanen i fa un salt per sortir del llit. Ja cal que corri. Perquè
ni es diu Marc, ni és metge, ni allò és casa seva.
Ariadna Herrero i Molina
2 comentaris:
ha ha ha ha!!!! Molt bona, aquesta! Mhas deixat parada amb aquest final!! Molt be!!!!!
Publica un comentari a l'entrada