divendres, 29 de juliol del 2016

Patriarcat

El protocol establia que, com a bon cavaller, si se li creuava una princesa d'extraordinària bellesa havia de passar per moltes aventures com a prova d'amor i, sobretot, de coratge. 
Com que ja coneixia d'oïdes d'una princesa que complia amb les condicions estipulades, decidí aconseguir-li, per demostrar el seu valor, un penjoll d'or meravellós que custodiava un drac ferotge dins d'una cova.
Així que el cavaller muntà en el seu cavall, —blanc, naturalment—; travessà boscos, pantans, deserts i volcans; s'internà a la part més pregona de la cova; matà el drac després d'una lluita acarnissada; obtingué el penjoll; reféu el camí; i es presentà, exultant, davant de la princesa. Llavors li explicà, amb el mentó ben alt, les grans proeses que li havia dedicat; li ensenyà la joia i li demanà, per no perdre temps, de besar-la i d'anar concretant una data per al casament.
Tanmateix, la princesa no només es negà a satisfer els desitjos d'ell apel·lant al seu lliure albir, sinó que, a més a més, l'amonestà per la mort del pobre drac i li recriminà que no l'hagués consultada abans d'haver emprès el viatge. D'haver-ho fet, ella li hauria pogut explicar que, des de sempre, els metalls li produïen una terrible al·lèrgia.



Ariadna Herrero i Molina





1 comentari:

Unknown ha dit...

Quin final més sorprenent! Fins i tot les princeses ja han deixat de ser unes bledes!!!