Havia aconseguit una plaça de mestra
en un poblet de muntanya i, un cop allí, va llogar un casalot gran,
força atrotinat, però increïblement bé de preu.
La primera nit feia fred i la mestra
es va preparar una sopa de lletres per reconfortar-se. Tanmateix,
quan era a punt d'enfonsar la primera cullerada dins del líquid
fumejant, les lletres es van recompondre fins a formar un missatge
esfereïdor.
Aquella experiència paranormal li va
fer entendre que la casa venia amb un fantasma de propina. I a partir
de llavors hi van haver gerros que queien sols, sorolls de cadenes
arrossegant-se a altes hores de la nit i misteriosos corrents d'aire
que tancaven les portes fent un gran estrèpit.
Al cap d'uns dies, la mestra va anar a
visitar el propietari de la casa, i aquest, en veure-la a la porta,
va sospirar. Resignat. Pensava que, com tants altres llogaters, ja
hauria descobert el secret del casalot i voldria rescindir el
contracte. Per contra, la dona li va dir que li comprava la propietat
però a un preu molt rebaixat.
Ell, meravellat de poder-se treure del
damunt el que era una herència familiar ben galdosa, va acceptar la
venda sense fer escarafalls.
Quan ja havien signat la transacció,
l'home es va atrevir a preguntar-li a la nova propietària si no li
feia por conviure amb un fantasma.
Llavors la mestra, amb expressió
confiada, li va explicar que des que el fantasma l'havia amenaçada a
través de la sopa de lletres no se'l podia prendre seriosament. Al
cap i a la fi, per molt ésser sobrenatural que fos, resultava
vergonyós que en un text tan curt hagués comès tantíssimes faltes
d'ortografia.
Ariadna Herrero i Molina
3 comentaris:
Cada vegada espero amb més ganes un nou conte teu.
Genial, al nivell de tots els teus microrelats!!
Realment és vergonyós que un fantasma cometi faltes d'ortografia! On s'és vist!
Publica un comentari a l'entrada