Convivència

Fa uns dies vaig llegir un article que em va colpir. Deia que l'1% de la població és un psicòpata pur. Això significa que de cada cent persones amb les quals em creuo cada dia, una pateix de psicopatia.

Per prevenció, vaig decidir localitzar aquells psicòpates que, per estadística, formen part de la meva vida.

Com que l'article els definia com a faltats d'empatia, vaig pensar inicialment en un home que cada dia passeja el gos per davant del meu jardí i no li recull les caques. També en la cambrera del burger, que té tendència a servir-me l'hamburguesa freda. I en el fruiter de la cantonada, del qual ja fa temps que sospito que treballa amb la balança trucada. Però l'article també explicava que són seductors, que no tenen manies a l'hora d'aconseguir allò que volen i que la seva presència s'incrementa per cinc en els càrrecs de responsabilitat. El que m'ha fet anar descartant candidats fins a quedar-me amb un únic nom: Bob Smith.

En Bob Smith, igual que jo, aspira a la presidència des del Partit Republicà i compleix el perfil psicopàtic a la perfecció: és encantador, d'un populisme interessat i durant les primàries s'ha valgut de tota mena d'estratègies tèrboles per desbancar-me.

Em sento més tranquil ara que ja el tinc calat. Així que aquesta nit prepararé l'escopeta, la pala i la calç viva. Al cap i a la fi, davant d'un pertorbat dels de la pitjor classe, sempre serà preferible que el nou president dels Estats Units sigui jo. No creieu?

Ariadna Herrero i Molina