Fa molts anys, en una lectura de mà,
una zíngara em va assegurar que l'amor de la meva vida tindria una
taca en forma de fulla a la cuixa esquerra.
En aquell moment no me la vaig voler
creure. Si més no, el meu escepticisme es va anar difuminant després
d'encadenar dones i fracassos amorosos durant dècades. Així que,
finalment, amb el cor ple de sorgits, vaig decidir centrar-me menys
en el físic i les afinitats i més en la predestinació.
En un curs d'idiomes vaig conèixer
una noia prou desperta i de bon veure com per fer-me caure de nou en
les incerteses de l'amor; però malgrat la connexió més que evident
que compartíem, aquella vegada volia anar sobre segur, així que
vaig intentar descobrir-li la marca que la convertiria en
l'escollida.
Després de dies sense obtenir
resultats per culpa dels texans que sempre duia, li vaig
proposar d'anar a passar junts un cap de setmana en un paratge
natural amb la intenció d'avançar en les meves investigacions.
Ella, per sort, va acceptar.
Un cop allí, vam dedicar-nos al
senderisme durant el dia i, ja de nit, a recórrer els camins del
plaer en la intimitat d'una tenda de campanya. I encara que reconec
que l'experiència sexual va ser satisfactòria, la seva pell sense
màcula em va fer despertar d'aquell breu somni compartit. No era la
que m'havien reservat els astres, així que tenia clar que la
deixaria. Si més no, per educació, vaig decidir esgotar amb ella el
que quedava de cap de setmana.
L'endemà al matí, entre altres
activitats, vam anar a la piscina del càmping on ens allotjàvem.
Després de diverses capbussades, i
encara amb els banyadors mullats, ens vam arribar fins a una barra de
bar de les instal·lacions on vam demanar uns cafès amb gel.
Tanmateix, quan la meva acompanyant va inclinar la tasseta per
dipositar la seva beguda dins del got dels glaçons, la nansa li va
relliscar i va abocar el cafè al damunt d'un noi que tenia al
costat. Llavors ell va provar de netejar-se amb un tovalló mentre
ella li proferia mil disculpes matusseres.
Jo em mirava l'escena amb actitud
distant quan, de sobte, el contacte del líquid bullent va fer
envermellir la pell masculina fins a fer-li aparèixer un dibuix
llargament anhelat.
Sorprès pel prodigi i conscient de la
necessitat d'un canvi radical de paradigmes, vaig agafar aire.
Llavors vaig apartar la meva acompanyant d'una empenta suau i em
vaig apropar al noi amb el millor dels meus somriures.
Ariadna Herrero i Molina

2 comentaris:
Una altre relat genial! Ja estic esperant el següent!! 😉
Una altre relat genial! Ja estic esperant el següent!! 😉
Publica un comentari a l'entrada