diumenge, 4 de setembre del 2016

La marca

Fa molts anys, en una lectura de mà, una zíngara em va assegurar que l'amor de la meva vida tindria una taca en forma de fulla a la cuixa esquerra.
En aquell moment no me la vaig voler creure. Si més no, el meu escepticisme es va anar difuminant després d'encadenar dones i fracassos amorosos durant dècades. Així que, finalment, amb el cor ple de sorgits, vaig decidir centrar-me menys en el físic i les afinitats i més en la predestinació.
En un curs d'idiomes vaig conèixer una noia prou desperta i de bon veure com per fer-me caure de nou en les incerteses de l'amor; però malgrat la connexió més que evident que compartíem, aquella vegada volia anar sobre segur, així que vaig intentar descobrir-li la marca que la convertiria en l'escollida.
Després de dies sense obtenir resultats per culpa dels texans que sempre duia, li vaig proposar d'anar a passar junts un cap de setmana en un paratge natural amb la intenció d'avançar en les meves investigacions. Ella, per sort, va acceptar.
Un cop allí, vam dedicar-nos al senderisme durant el dia i, ja de nit, a recórrer els camins del plaer en la intimitat d'una tenda de campanya. I encara que reconec que l'experiència sexual va ser satisfactòria, la seva pell sense màcula em va fer despertar d'aquell breu somni compartit. No era la que m'havien reservat els astres, així que tenia clar que la deixaria. Si més no, per educació, vaig decidir esgotar amb ella el que quedava de cap de setmana.
L'endemà al matí, entre altres activitats, vam anar a la piscina del càmping on ens allotjàvem.
Després de diverses capbussades, i encara amb els banyadors mullats, ens vam arribar fins a una barra de bar de les instal·lacions on vam demanar uns cafès amb gel. Tanmateix, quan la meva acompanyant va inclinar la tasseta per dipositar la seva beguda dins del got dels glaçons, la nansa li va relliscar i va abocar el cafè al damunt d'un noi que tenia al costat. Llavors ell va provar de netejar-se amb un tovalló mentre ella li proferia mil disculpes matusseres.
Jo em mirava l'escena amb actitud distant quan, de sobte, el contacte del líquid bullent va fer envermellir la pell masculina fins a fer-li aparèixer un dibuix llargament anhelat.
Sorprès pel prodigi i conscient de la necessitat d'un canvi radical de paradigmes, vaig agafar aire. Llavors vaig apartar la meva acompanyant d'una empenta suau i em vaig apropar al noi amb el millor dels meus somriures.

Ariadna Herrero i Molina





2 comentaris:

Josep Bou ha dit...

Una altre relat genial! Ja estic esperant el següent!! 😉

Josep Bou ha dit...

Una altre relat genial! Ja estic esperant el següent!! 😉