El
director es desplaça mentre tot de pensaments funestos se li
arremolinen dins del cervell. Quan el conserge l'ha fet sortir de
classe, ja ha intuït els problemes.
No
hauria d'haver enviat l'Anna amb els alumnes de 2n d'ESO al bosc, es
lamenta. És jove i li falten taules.
Baixa
les escales amb el cor encongit.
Creia
que si també hi feia anar la Josefa, una veterana tot terreny, ho
compensaria.
Davant
de la porta del despatx, fa rodar el pom amb una mà suada.
Potser
un alumne s'ha fet una revinclada. O hi ha hagut una baralla...
Despenja
el telèfon, enfoca els ulls cap al cel i respon amb un sí ressec.
A
l'altra banda, uns sanglots desesperats el reben.
El
director pren paciència.
—Anna.
Si no pares de plorar, no t'entenc.
—S'ha
perdut!
—Un
alumne? —s'esvera.
—No.
La Josefa!
Amagada
darrere d'uns matolls, la Josefa veu com l'Anna i els de 2n s'allunyen.
S'ha escapat en un rampell i se sent alliberada.
Amb
un somriure trapella seu al terra i s'encén un porro que va requisar
temps enrere a un alumne.
És
divendres. Ja donarà senyals de vida passat el cap de setmana.
Llavors
recorda que hi haurà claustre.
Fa una parsimoniosa anella de fum i ho decideix.
Fa una parsimoniosa anella de fum i ho decideix.
Dilluns
farà campana.
Ariadna Herrero i Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada