El protocol

Havia sortit d'una relació de molts anys i en prou feines recordava què volia dir ser solter. Així que els meus amics, sol·lícits, van decidir guiar-me en aquella nova etapa.

'Hi ha un protocol, saps? Abans que res has de superar el dol. Passa de les ties. Agafa una bona turca. I, per damunt de tot, envia-les a cagar.'

Jo, pupil obedient, me'n vaig anar a un bar i em vaig prendre un whisky rere un altre. Llavors, amb un pet com un piano, vaig començar a cridar a les clientes que eren unes malparides fins que va venir l'amo i em va fer fora a batzegades.

L'endemà ho vaig explicar als meus amics que, satisfets, van seguir amb la meva instrucció:

'Ara el protocol diu que has de buscar sexe. Només sexe! Així que obre't un compte en alguna pàgina de cites i escriu a totes les ties que hi hagi. I la primera que respongui... pam!, hi quedes.'

Obedient, vaig fer-me un perfil a Flirt.com i vaig tirar la canya a tort i a dret fins que una noia d'aspecte anodí va picar l'ham i vam dir de veure'ns.

'Molt rebé. Ara heu de quedar en un lloc públic. Ja veuràs que ella xerrarà pels descosits i a tu et tocarà fer el mateix. Aficions, interessos compartits... i altres merdes per l'estil.

I, això sí!, en cap cas el seu protocol li permetrà obrir-se de cames. Així que a tu, pobre infeliç, et tocarà quedar-te en aquest punt ben bé fins a la quarta o, fins i tot, la cinquena cita.'

Amb la teoria ben apresa em vaig asseure en una cafeteria (lloc públic) amb una ampolla d'aigua al costat per si se m'assecava la gola (xerrameca).

Al cap de poc va arribar la meva cita i vaig entendre a l'instant que les fotografies que n'havia vist a la web no li feien, en cap cas, justícia. A més a més, tot parlant vaig descobrir que als dos ens agradaven els viatges, els llibres d'en Capote i les pel·lícules del Verdi.

Ens vam anar veient i, davant dels progressos, els meus amics es van mostrar eufòrics:

'Tot va sobre rodes! Demà tindreu la quarta cita. Procura emportar-te-la al llit. Ara és el moment i aquest és l'objectiu final. Ah!, i molt important!, un cop consumat l'acte, vés-te'n abans que ella es desperti. Així ho estipula el protocol.'

Vaig quedar amb la meva cita i vam passar cinc hores de rellotge, molt agradables, parlant de tots aquells temes que ens unien. I confesso que, arribat el moment, no em va suposar cap mena d'esforç anar-me'n al llit amb ella.

Quan va arribar la matinada, gens díscol, vaig recollir la meva roba, em vaig vestir sense fer soroll i, de puntetes, vaig abandonar el pis.

Si més no, en el replà em vaig parar en sec i vaig sospirar.

Em sentia confús.

No era només perquè creia que m'havia enamorat (que també), sinó principalment perquè ignorava en quin moment, segons el protocol, podria entrar de nou a casa si ella seguia dormint entre els meus llençols.

Ariadna Herrero i Molina