Alguna cosa s'havia torçat temps enrere, quan els infants havien començat a morir-se dins dels ventres de les seves mares. Potser era l'altitud extrema. Potser l'endogàmia forçosa.
Quan ja només quedaven cinc habitants, tots homes, l'extinció semblava inevitable. Eren conscients que ningú voldria mudar-se allí, on l'aïllament era ingrat, i els hiverns: foscos i glaçats.
Llavors se'ls va acudir la idea del turisme rural.
Quan les dues primeres noies van fer una reserva, els homes del poble van reunir cordes i mordaces.
Quan ja només quedaven cinc habitants, tots homes, l'extinció semblava inevitable. Eren conscients que ningú voldria mudar-se allí, on l'aïllament era ingrat, i els hiverns: foscos i glaçats.
Llavors se'ls va acudir la idea del turisme rural.
Quan les dues primeres noies van fer una reserva, els homes del poble van reunir cordes i mordaces.
Ariadna Herrero i Molina
2 comentaris:
Fua!! Angoixador. Ariadna ets un crack trasmitint, fer sentir d'aprop allò q pretens... uau... contans una de fades...també :) per descomprimir el cor i això.. :) Una crack cosina! :*
Per favor!!!! Això fa molta por!!!!
Publica un comentari a l'entrada